QUÈ ÉS EL COACHING?

 PERQUÈ SERVEIX?   

QUIN ÉS EL PROCEDIMENT?

En algun moment de la teva vida t'has parat a pensar quin és el sentit de tot plegat?

Mires enrere i recordes els teus somnis, el què volies fer quan fossis gran, en què et transformaries, a què dedicaries la teva vida i el teu temps...i sospires.

De fet, som uns privilegiats per estar aquí en aquests moments i agraïm tot el què tenim.

Però et falta la "xispa",  la motivació, la il·lusió que hi vas posar un dia, i t'agradaria tornar sortir de la rutina, a treure-li suc a la vida, a tenir una millor relació laboral, familiar i personal. A trobar-li sentit a tot plegat. 

I potser és en aquests moments que et preguntes quin és el propòsit de la teva vida, com sortir de la zona de confort o de la situació actual, com autodescobrir qui ets i qui vols ser, com deixar enrere creences limitants que no et deixen volar, com ser la  millor versió de tu mateix/a. 

És llavors quan el coaching té el seu sentit perquè s'enfoca en el creixement personal. A partir de les preguntes del coach es comença un procés de descobriment, un viatge cap a l'objectiu que vols arribar, a través de les teves inquietuds i preocupacions que, amb les teves fortaleses, recursos i  actituds, van alliberant-te de creences limitants  per passar a l'acció i aconseguir el teu objectiu.

El coaching no és teràpia psicològica. És un temps de reflexió personal a través de converses, exploració, decisions i plans per passar a l'acció. El coach t'acompanya. T'ajuda a descobrir, a elegir, sense aconsellar-te ni dirigir-te. T'empoderes, confies amb la teva capacitat, amb tot el teu ésser. 

Per això el coaching és tant personal. Perquè no hi ha dues persones iguals i perquè el procés de cadascú és prou important per dedicar-li un temps i millorar el teu benestar.

Si creus que és el teu moment i que vols fer aquest camí de transformació, et proposo que m'escriguis o em truquis. Serà un honor per mi acompanyar-te.

Mòbil: 661 20 03 61

Correu: gturallas@gmail.com

Qualsevol transformació comporta un dol. 

Una transformació amb la idea de millorar, de sortir de la nostra zona de confort, de modificar alguna cosa per no fer marxa enrere, per encaminar-se durant un període de temps a un altre moment.

Un dol per què deixem anar coses, situacions, persones... per evolucionar a una altra etapa, perquè ja no som els que érem, perquè és un pas natural a la vida.

El deixar anar a vegades és difícil.

Perquè ens hi aferrem, ens fa por perdre el què tenim, la incertesa al què vindrà, la confiança en la vida. 

Però també ens allibera.

Ens  allibera del control, de l'orgull, de les expectatives, de les excuses i ens deixa ser una nova versió.

El deixar anar ens dóna l'oportunitat de:

*  no controlar als altres, sinó animar-los a que siguin responsables de la seva vida,

*  de no jutjar-los, sinó de deixar que aprenguin dels seus errors,

* de no ocupar-se de tot, sinó de deixar que les coses passin quan han de passar,

*  de no sobre protegir en excés, sinó en permetre que es maduri al temps,

* d'observar les nostres creences sobre el món, la vida, nosaltres mateixos i modificar-les si cal.

I això ens ajuda a créixer, canviar, transformar-nos.

A ser més humils, a aprendre altre cop, a obrir-nos a infinites possibilitats, a dissenyar qui volem ser a partir d'ara. Però primer, hem de deixar anar, per buidar i omplir de nou sentit la nostra vida.

Deixar anar no significa que no ens importi, que tanquem portes, que no ens esforcem.

Deixar anar significa obrir-nos al que sí és possible, cuidar-nos, deixar el pes d'allò que ens arrossega, perdonar i acceptar. 

I quan acceptem, no tenim angoixa ni por.

Deixar anar, és deixar arribar