QUÈ ÉS EL COACHING?

 PERQUÈ SERVEIX?   

QUIN ÉS EL PROCEDIMENT?

En algun moment de la teva vida t'has parat a pensar quin és el sentit de tot plegat?

Mires enrere i recordes els teus somnis, el què volies fer quan fossis gran, en què et transformaries, a què dedicaries la teva vida i el teu temps...i sospires.

De fet, som uns privilegiats per estar aquí en aquests moments i agraïm tot el què tenim.

Però et falta la "xispa",  la motivació, la il·lusió que hi vas posar un dia, i t'agradaria tornar sortir de la rutina, a treure-li suc a la vida, a tenir una millor relació laboral, familiar i personal. A trobar-li sentit a tot plegat. 

I potser és en aquests moments que et preguntes quin és el propòsit de la teva vida, com sortir de la zona de confort o de la situació actual, com autodescobrir qui ets i qui vols ser, com deixar enrere creences limitants que no et deixen volar, com ser la  millor versió de tu mateix/a. 

És llavors quan el coaching té el seu sentit perquè s'enfoca en el creixement personal. A partir de les preguntes del coach es comença un procés de descobriment, un viatge cap a l'objectiu que vols arribar, a través de les teves inquietuds i preocupacions que, amb les teves fortaleses, recursos i  actituds, van alliberant-te de creences limitants  per passar a l'acció i aconseguir el teu objectiu.

El coaching no és teràpia psicològica. És un temps de reflexió personal a través de converses, exploració, decisions i plans per passar a l'acció. El coach t'acompanya. T'ajuda a descobrir, a elegir, sense aconsellar-te ni dirigir-te. T'empoderes, confies amb la teva capacitat, amb tot el teu ésser. 

Per això el coaching és tant personal. Perquè no hi ha dues persones iguals i perquè el procés de cadascú és prou important per dedicar-li un temps i millorar el teu benestar.

Si creus que és el teu moment i que vols fer aquest camí de transformació, et proposo que m'escriguis o em truquis. Serà un honor per mi acompanyar-te.

Mòbil: 661 20 03 61

Correu: gturallas@gmail.com

Qualsevol transformació comporta un dol. 

Una transformació amb la idea de millorar, de sortir de la nostra zona de confort, de modificar alguna cosa per no fer marxa enrere, per encaminar-se durant un període de temps a un altre moment.

Un dol per què deixem anar coses, situacions, persones... per evolucionar a una altra etapa, perquè ja no som els que érem, perquè és un pas natural a la vida.

El deixar anar a vegades és difícil.

Perquè ens hi aferrem, ens fa por perdre el què tenim, la incertesa al què vindrà, la confiança en la vida. 

Però també ens allibera.

Ens  allibera del control, de l'orgull, de les expectatives, de les excuses i ens deixa ser una nova versió.

El deixar anar ens dóna l'oportunitat de:

*  no controlar als altres, sinó animar-los a que siguin responsables de la seva vida,

*  de no jutjar-los, sinó de deixar que aprenguin dels seus errors,

* de no ocupar-se de tot, sinó de deixar que les coses passin quan han de passar,

*  de no sobre protegir en excés, sinó en permetre que es maduri al temps,

* d'observar les nostres creences sobre el món, la vida, nosaltres mateixos i modificar-les si cal.

I això ens ajuda a créixer, canviar, transformar-nos.

A ser més humils, a aprendre altre cop, a obrir-nos a infinites possibilitats, a dissenyar qui volem ser a partir d'ara. Però primer, hem de deixar anar, per buidar i omplir de nou sentit la nostra vida.

Deixar anar no significa que no ens importi, que tanquem portes, que no ens esforcem.

Deixar anar significa obrir-nos al que sí és possible, cuidar-nos, deixar el pes d'allò que ens arrossega, perdonar i acceptar. 

I quan acceptem, no tenim angoixa ni por.

Deixar anar, és deixar arribar

 

 

Hem acabat un any difícil. Un malson del que volem despertar. Com si demà tot fos diferent. 

Una il·lusió que creiem durant poca estona. 

Fem propòsits, felicitem a la gent que estimem, fem neteja de tot allò que se'ns ha fet vell, comencem nous rituals, nous hàbits, nous projectes....però en tot aquest procés, ens oblidem del més important: de fer canvis reals en nosaltres mateixos. 

Quins canvis? 

Els que necessitem per avançar. 

Els que ens impedeixen créixer com a persones.

Els que ens fan por, perquè hem de  sortir de la nostra zona de confort per arribar a la situació que desitgem.

Perquè això ens porta a qüestionar la nostra manera de pensar, de comunicar-nos, d'actuar, d'aprendre i desaprendre. 

Ser una nova versió.

Ser humil per acceptar que hi ha moltes coses que no sabem, que hem d'aprendre, que som vulnerables, que ens equivocarem, que haurem de deixar anar creences, situacions, persones... i que ens farà mal, però en aquest procés d'autoconeixement, d'aprenentatge i d'un canvi de mirada, s'aconsegueix ser conscient de qui som i qui volem ser.

Al generar aquesta consciència, entesa com el coneixement d'un mateix, ens fa entendre les nostres emocions, pensaments i sentiments i les accions i conductes associades. 

Ser conscients ens fa tenir més confiança amb nosaltres mateixos, a descobrir que podem, a fer-nos responsables de la forma que experimentem la nostra vida i prendre les mesures necessàries per solucionar les dificultats perquè, si som part del problema, som part de la solució.

I per aquest motiu, comencem a dissenyar aquest canvi. Agafem una llibreta bonica o escrivim a l'ordinador, i comencem a fer-nos preguntes: qui sóc? qui vull ser? quines emocions són habituals en mi? de què m'he d'alliberar? com em parlo a mi mateix/a? quines són les meves pors?....

I ens descobrim, prenem consciència de qui som i qui volem ser.

El primer pas és aquest. Començar per un mateix. Per descobrir el nostre poder personal i el nostre potencial.

Sabem el què som, però encara no sabem el què podem arribar a ser. 

William Shakespeare

 MOMENTS DE CANVI

Tot al nostre voltant ha canviat. 

La zona de confort que teníem se'ns ha començat a esquinçar. 

I potser és ara que hem de parar, observar i repensar el futur que volem. Nous hàbits, noves maneres de veure les coses, noves maneres de ser. 

És el moment. 

No només perquè entrem al 2021, sinó perquè volem transformar, donar forma nova, al què intuíem que no era el què volíem. Canvis de salut, canvis de feina, canvis familiars, canvis d'economia...podem decidir mirar-ho des de la carència, o des de l'oportunitat. 

I des de l'oportunitat, fem-nos preguntes. Què vull realment? què és el què faig perquè la meva vida tingui sentit? Què és el què m'apassiona? A què dedico la meva vida? què deixo de fer ara que em sabrà greu demà?

Tenim temps, sí, el tenim per repensar-nos. Potser haurem de treure la pols a velles creences limitants sobre nosaltres mateixos, la vida i el món. Haurem de deixar anar pors, tristeses i inseguretats que no ens deixen volar i aprendre a confiar amb nosaltres mateixes. Per renovar-nos, per mirar la vida des d'una perspectiva diferent, ni millor, ni pitjor. 

Som lliures, encara, per decidir qui volem ser.